Articles
-
Respectar la natura quan sortim al bosc
-
Metereologia I
-
Metereologia II
-
Conserva de bolets
-
Les Rússules
-
Les Tòfones
Enllaços d'interès

Meteo.cat pretén mostrar als ciutadans tots els serveis que s'ofereixen en matèria de meteorologia i climatologia, atenent el gran interès i afició que hi ha a Catalunya per aquest món. És per això que hi podreu trobar tota mena d'informació sobre l'activitat del Servei: des d'informació general fins a les dades meteorològiques generades pels equips del Servei Meteorològic de Catalunya (4 radars, 4 detectors de llamps, equip de radiosondatge, 170 estacions meteorològiques ...) d'arreu de Catalunya, com també prediccions, imatges radar en temps real, imatges del satèl·lit Meteosat, imatges dels llamps, dades de les estacions meteorològiques automàtiques.

Meteoclimatic és una gran xarxa d'estacions meteorològiques automàtiques no professionals en temps real i un important directori de recursos meteorològics. Si disposes d'una estació automàtica i vols compartir les teves dades, et convidem a participar a Meteoclimatic. Entre totes les estacions farem de Meteoclimatic un lloc útil per a consultar les dades del teu observatori i seguir el temps i el clima de tots els observatoris de l'àmbit de cobertura de Meteoclimatic: Península Ibèrica, els dos arxipèlags, sud de França i l'Àfrica més propera a l'Estret de Gibraltar.

AEMET. L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) té per objecte el desenvolupament, implantació, i prestació dels serveis meteorològics de competència de l'Estat i el suport a l'exercici d'altres polítiques públiques i activitats privades, contribuint a la seguretat de persones i béns, i al benestar i desenvolupament sostenible de la societat espanyola. L'Agència ostenta la condició d'autoritat meteorològica de l'Estat, així com la condició d'autoritat meteorològica aeronàutica.

Meteociel. Pagina web francesa molt útil, observacions, previsions, models meteorològics en temps real.
Radars d'interès
Un radar meteorològic és un tipus de radar que es fa servir a meteorologia per localitzar precipitacions, estimar de que són (pluja, neu, calamarsa,…) i calcular les seves trajectòries..
Radar Meteo.cat
Radar AEMET
5º-Analitzant situacions atmosfèriques amb mapes a 200hpa, 500hpa, temp. 850hpa, precipitació i temp. 2m del sòl
5.1 Situació d'estabilitat
Aquesta situació, com es pot deduir, és aquella en la qual el temps és sec en la major part de la Península. Pot ser calorosa o freda.
5.1.1- Situació calorosa
En el mapa a 200hpa/300hpa s'observa com el Corrent en Doll va per sobre de la latitud 50, per la qual cosa els seus efectes sobre la Península seran mínims o nuls:

I en el de 500hpa, s'observa un alt geopotencial, unit a un potent anticicló que envia una dorsal sobre la Península. La dorsal indica que hi ha un tàlveg a l'esquerra de la mateixa, i una altra a la dreta. Ja explicarem més endavant que és un tàlveg.

Mapa de temperatures de 850hpa:

En el de precipitacions, es comprova com tan solament hi ha algunes tempestes aïllades en el Sud i una mica de precipitació per orografia en el Nord.

I en el mapa de temperatures a 2m del sòl, es comprova com és una estabilitat calorosa (el mapa és posterior, de les 12UTC, per demostrar ben el que s'ha dit) :

5.1.2- Situació freda
Aquesta situació és molt similar a l'anterior, solament que les temperatures són bastant baixes, i no altes com en l'altre tipus de situació estable.
Mapa del Jet Stream (200hpa/300hpa)

Mapa de 500hpa. S'observa una isoterma de -25ºc:

Mapa de temperatures a 850hpa. Es pot observa una isoterma de 0ºc:

Mapa de precipitacions:

Mapa de temperatures a 2m del sòl. Es baixa dels 0ºc en zones dels sistemes Ibèric, Central i de les Serralades Cantàbrica i Pirinenca. També es baixa dels 0ºc en altres punts, però el model no ho veu:

Així acaba la part de situacions estables. Seguim amb les situacions de Tàlvegs i Dorsals.
5.2- Situació de Tàlvegs i Dorsals
5.2.1 Definició de Tàlveg i Dorsal
-Un tàlveg és una zona inestable amb aire més fred que el circumdant. Està situada entre dos anticiclons. Els contrastos de temperatura i la humitat existent provoquen el desenvolupament de núvols d'evolució com els cúmuls i els cumulonimbs. Generalment, un tàlveg porta amb si temps inestable, caracteritzat per ruixats i tempestes.
-Una dorsal és justament l'oposat a un tàlveg. La dorsal es troba situada entre dos tàlvegs. Comporta un ascens de les temperatures en tots els nivells, sobretot a 850 hpa i en superfície. Provoca temps sec.

5.2.2 Identificar tàlvegs en els mapes
Per saber quan va a haver-hi un tàlveg, és primordial observar el mapa de 200hpa/300hpa i mirar possibles ondulacions del Jet:

En el mapa de 500hpa sol veure's quan hi ha tàlveg, ja que es reflecteix en geopotencials més baixos i temperatures també més baixes:

En el mapa de precipitacions es pot observar com les tempestes i ruixats estan més o menys generalitzats. El problema dels models de predicció és que mai modelitzan ben la precipitació convectiva, i per tant, mai marquen tota la que hi haurà, o marquen de més. En aquest cas marquen menys de la qual va haver-hi al final:

En el de 850hpa podem observar com la temperatura a aquesta altura a l'interior del tàlveg és més baixa que a les zones confrontants, especialment a la zona que es veu amb geopotencial més baix en el mapa de 500hpa:

I afegeixo un mapa dels índexs convectius, que com es pot veure, són favorables:

5.2.3 Identificar dorsals en els mapes
Per saber si hi ha una dorsal, és necessari mirar sobretot els mapes a 500hpa i el de 200hpa/300hpa:


Les precipitacions són gairebé inexistents. Solament a França i punts dels Alps hi ha tempestes a causa de la calor:

Las temperaturas són elevades:

Amb aquest mapa s'acaba la part de tàlvegs i dorsals.
5.3- Situació de bloqueig i rombe
5.3.1 Que són?
Una situació en rombe consisteix en un tipus de bloqueig, però en latituds més altes a la península, la qual cosa afavoreix el pas de borrasques per la península. Solen donar lloc a episodis de precipitacions abundants i persistents.

I una situació de bloqueig, és el contrari. És a dir, l'anticicló se situa més al S, més o menys sobre la Península, provocant temps estable. Aquesta situació ja s'ha explicat al principi