LACTARIUS TURPIS

Comestibilitat

  • SI

    Sense Interès

  • Altres Noms

    • S

      Sinònims

      Agaricus turpis, Galorrheus turpis, Lactarius necator, Lactifluus turpis, Lactarius plumbeus

    • CA

      Vulgars Català

      Lleterola plúmbia

    • CS

      Vulgars Castellà

      Lactario plomizo, Níscalo negro

    • V

      Vulgars Vasc

      Esneki zikina

    Confusions i observacions

    • Possibles Confusions

      Lactarius turpis és una espècie fàcil d'identificar directament sobre el terreny per la seva gran port, coloració marró olivàcia i per el seu làtex blanc amb gust picant. 
    • Observacions

      Al nord est d'Europa sembla ser que és un bolet abundant i es consumeix una vegada bullit, però recents estudis conclouen que contenen elements potencialment cancerígens, per tant no recomanem el seu consum.

    Fitxa Iniciada per:

    Carles Magrasó (Xarli)

LACTARIUS TURPIS

FAMILIA: Russulaceae


CARÀCTERS MACROSCÒPICS

Barret

Barret de 5 a 20 cm de diàmetre, primer convex i finalment pla-convex, marge molt temps lleugerament enrotllat, no estriat. Cutícula  de color brunenc olivaci amb el marge groguenc olivaci, negrosa  cap al centre, brillant, viscosa que es torna glutinosa en temps humit, separable de la carn, sovint zonada amb fibres negroses que formen cercles concèntrics més foscos. En estat juvenil, el marge apareix llanut, cobert de fibril?les de color brunenc.

Himeni

Làmines atapeïdes, inserció adnata o una mica decurrent, blanquinoses al principi, cremoses en la maduresa, es taquen de color gris brunenc.
Làtex abundant de color blanc i sabor lleugerament picant, es torna de color groc verdós en contacte amb l'aire, reacciona amb amoníac o hidròxid potàssic i pren un color violeta intens.

Peu

Peu curt i gruixut, mides 3/6x2/3 cm., cilíndric, dur, recte o una mica corbat, primer ple i amb l'edat es va buidant, una mica afuat cap a la base, de color gris verdós o groc verdós, amb l'edat o si es manipula es torna fosc com el barret, a vegades escrobiculat.

Carn

Carn gruixuda, espessa, trencadissa, blanquinosa, al tall agafa tons brunencs al cap d'una estona, sabor molt picant no perceptible a l'instant.

Olor

No gaire perceptible, lleugerament afruitada, segons diferents autors la descriuen com a carxofa, marisc o de resina.

ÈPOCA D'APARICIÓ I HABITAT

Habitat

Sota coníferes i planifolis, principalment sota bedolls.

ÈPOCA D'APARICIÓ

Des de finals d'estiu fins a finals de tardor.

Fotografies de LACTARIUS TURPIS