LACTARIUS DELICIOSUS

Comestibilitat

  • Ex

    Excel·lent Comestible

  • Altres Noms

    • S

      Sinònims

      Agaricus deliciosus, Lactifluus deliciosus, Galorrheus deliciosus

    • CA

      Vulgars Català

      Rovelló, Pinetell, Rovelló pinetell, Pinenc, Rovelló d´obaga, Pinenca

    • CS

      Vulgars Castellà

      Níscalo, Nízcalo, Nícalo, Míscalo, Mízcalo, Rovellón, Añisquete, Anizcle, Mícula, Guíscalo, Guíscano, Pinatel, Robullón, Revollón, Mizclo, Reboñuelo

    • V

      Vulgars Vasc

      Esnegorria, Nizcaloa, Piñutela, Esne gorri

    Confusions i observacions

    • Possibles Confusions

      Amb el lactarius deterrimus que té el sabor amargant, molt menys zonat i el làtex vira a vermell. Amb el lactarius tominosus de sabor molt amargant, làmines color crema i làtex blanc. Creix sota bedolls. Amb altres lactarius comestibles com el sanguifluus, semisanguifluus i salmonicolor que tenen el color del làtex diferent al del deliciosus.
    • Etimologia

      Lactarius (Del llatí) lac, lactis= llet. Significa "que té llet", les ferides al bolet segreguen un líquid semblant
    • Observacions

      És un bolet molt buscat i apreciat pels aficionats, sent l'espècie que més comerç mou a Espanya. Pertany a la secció Dapetes que es caracteritza pel color del làtex ataronjat i sabor lleugerament amargant.
      Si es vol trobar en abundància sempre s'han de mirar arbres joves, de menys de 15 anys i de més de 2 anys. Al ser bolets del segon estadi, s'han de buscar allà on acaben les arrels que acostuma a coincidir on acaba la copa de l'arbre. Es un bolet que prefereix les obagues i els boscos més aviat humits. Les carenes dels boscos són un bon lloc també ja que són zones on acostuma a haver-hi pins joves. Boscos que reben una forta explotació forestal o "estassades" puntuals també són bons llocs on trobar-los, així com plantacions de pins. Els boscos oberts amb moltes clarianes també són força ideals, així com marges de camins o zones estassades. No els busqueu en boscos tancats i vells.

    Fitxa Iniciada per:

    Carles Magrasó (Xarli)

LACTARIUS DELICIOSUS

FAMILIA: Russulaceae


CARÀCTERS MACROSCÒPICS

Barret

Primer el seu barret és convex, evolucionant a estès i finalment deprimit en forma d'embut. Cutícula no separable, d'un típic color ataronjat zonada amb cercles concèntrics més foscos, en temps humit esdevé glutinosa .Normalment de 3/15 cm. de diàmetre encara que s'han vist alguns exemplars de més diàmetre, és carnós i compacte i es trenca amb relativa facilitat. Marge llis i enrotllat fins a la seva maduresa on pot arribar a aixecar-se. Poden aparèixer taques verdes a l'envellir.

Himeni

Làmines adnates o lleugerament decurrents, atapeïdes, de color grog/taronja que vira a verd en les zones ferides o manipulades. Aresta sencera del mateix color. Làtex d'un color taronja intens que no canvia de color en contacte amb l'aire. Es torna de color verd quan es seca.

Peu

Peu curt respecte al barret, mides 3.5x8cm. cilíndric, més estret a la base, trencadís com el guix, color taronja blanquinós, amb petits cercles foscos de color més vermellós (escrobícules) . Al principi és massís, més tard es va buidant i debilitant amb l'edat.

Carn

Carn de color blanc que al tall vira immediatament al ataronjat i posteriorment al verd. És consistent, massissa, de gust dolç amb regust final un punt amargant.

Olor

Olor agradable, molt suau que recorda a la resina.

ÈPOCA D'APARICIÓ I HABITAT

Habitat

S'associa amb qualsevol tipus de Pi (des de el Pi Negre al Pirineu fins al Pi Blanc a la costa). A més amb alguns matolls com el Ginebre, l'Arboç, el Bruc o el Boix. Prefereix i és abundant sobretot a sòl silici però també surt a sòl calcari

ÈPOCA D'APARICIÓ

El trobem al Pirineu a cotes altes a partir del mes de Juliol fins a Setembre. Al Pre-Pirineu, la Catalunya Central i a mitja muntanya surt de Setembre a Novembre i al Litoral i Pre-Litoral el podem trobar desde l'Octubre a fins i tot Gener.

Fotografies de LACTARIUS DELICIOSUS